Una mica de PsicoBlogia: Anàlisi de l’adopció i post-adopció internacional en relació al desenvolupament infantil

El moment actual es caracteritza per un augment considerable de l’adopció internacional a Espanya, que els experts no volen qualificar de boom o de moda. Esperança Garcia, directora del Instituto Madrileño del Menor y de la Familia, de Madrid, diu que “el boom es deu més aviat als medis de comunicació i al tractament tant destacat que donen les adopcions internacionals que han efectuat alguns famosos”. No obstant això, adoptar és una experiència immensament satisfactòria. A més de les alegries que comporta la paternitat, els pares adoptius es meravellen, de vegades, de lo fortuïta que ha estat la creació de la seva família, ja que una adults i un o uns nens que, probablement, no s’haurien conegut mai, es converteixen en una família amb profunds vincles afectius. En aquest breu anàlisis sobre l’adopció i la post-adopció internacional, es pretén visualitzar les diferents facetes del desenvolupament dels infants a diversos nivells: cognitiu, socio-emocional, motriu i llenguatge.

El terme socialització es refereix a tot allò que fa referència a l’entrada (a fer-se lloc) en el món social de l’adult. Com és obvi, la comunicació fa aquí un paper primordial. Els pares i mares del nouvingut hauran de captar de manera detallada les subtileses de les capacitats comunicatives primordials dels nens petits i el seu desplegament progressiu. S’haurà doncs, de conèixer el naixement i desenvolupament del llenguatge no solament pel que fa al dominar la seva estructura, sinó, sobretot al seu maneig amb la interacció quotidiana.

Quan els nens arriben a la seva família adoptiva parlen la seva llengua materna i els pares haurien d’animar-los a que l’emprin o, al menys no dissuadir-los de que ho facin. Si els forcem a parlar només l’idioma dels pares, és possible que no sàpiguen expressar els seus sentiments durant el crític període d’adaptació perquè el seu domini de l’idioma és massa limitat. A més, poden percebre que no es valora el seu passat cultural. Com en general no es pot proporcionar als fills adoptats les suficients oportunitats per a que parlin la seva llengua materna és probable que l’acabin oblidant, a no ser que hagin estat adoptats desprès dels nou o deu anys. Oblidar la seva llengua no els perjudicarà sempre que puguin utilitzar-la mentre la necessitin.

Permetre que un nen s’expressi en la seva llengua materna mentre que aprèn el idioma del país té avantatges educatives i psicològiques. Els investigadors afirmen que el bilingüisme millora la capacitat intel·lectual i educativa del individu perquè proporciona més oportunitats per utilitzar i analitzar el llenguatge.

El món emocional –el domini dels sentiments- s’assenta en els fonaments de la vida psíquica dels infants i les persones. Les criatures que arriben en aquest món fan la seva entrada en el món social vinculant-se afectivament a les persones que les acullen i  les assumeixen, a poc a poc, el món de significacions culturals que l’impregnen, òbviament, passa el mateix en les famílies amb fills adoptius. No solament tos dos aspectes són indissociables, sinó que també els fonaments del procés de “fer-se un més entre els altres” són de naturalesa socioemocional. El tracte amb les persones, l’organitzen els infants penetrant en la seva ment, i se situen en la perspectiva, comprenen la causa i de les accions i prediuen el curs del comportament. Només l’infant en qui es cultiva una vida emocional rica està disposat a relacionar-se amb els altres emocionalment a la vegada que cognitivament.

La majoria dels fills adoptius i els seus pares no tenen majors problemes per establir vincles i llaços afectius; no obstant això, els nens adoptats desprès des sis mesos d’edat generalment necessiten més ajuda, ja que han de transferir la confiança o, en ocasions, aprendre a confiar per primer cop en la seva vida. Els llaços afectius s’estableixen a mesura que pares i fills comparteixen situacions conjuntes, i els nens senten que pertanyen i encaixen en el grup familiar.

Permetre que un nen s’expressi en la seva llengua materna mentre que aprèn el idioma del país té avantatges educatives i psicològiques. Els investigadors afirmen que el bilingüisme millora la capacitat intel·lectual i educativa del individu perquè proporciona més oportunitats per utilitzar i analitzar el llenguatge.

El món emocional –el domini dels sentiments- s’assenta en els fonaments de la vida psíquica dels infants i les persones. Les criatures que arriben en aquest món fan la seva entrada en el món social vinculant-se afectivament a les persones que les acullen i les assumeixen, a poc a poc, el món de significacions culturals que l’impregnen, òbviament, passa el mateix en les famílies amb fills adoptius. No solament tos dos aspectes són indissociables, sinó que també els fonaments del procés de “fer-se un més entre els altres” són de naturalesa socioemocional. El tracte amb les persones, l’organitzen els infants penetrant en la seva ment, i se situen en la perspectiva, comprenen la causa i de les accions i prediuen el curs del comportament. Només l’infant en qui es cultiva una vida emocional rica està disposat a relacionar-se amb els altres emocionalment a la vegada que cognitivament.

La majoria dels fills adoptius i els seus pares no tenen majors problemes per establir vincles i llaços afectius; no obstant això, els nens adoptats desprès des sis mesos d’edat generalment necessiten més ajuda, ja que han de transferir la confiança o, en ocasions, aprendre a confiar per primer cop en la seva vida. Els llaços afectius s’estableixen a mesura que pares i fills comparteixen situacions conjuntes, i els nens senten que pertanyen i encaixen en el grup familiar.

Un dels temes crucials del desenvolupament és el moviment. La distinció entre moviments corporals massius (particularment quan es camina) i moviments pràxics (manualitat) s’ha traduït en dos amplis dominis d’estudi: la psicomotricitat i el desenvolupament sensoriomotor de Piaget. Els estadis de Piaget fan referència als processos neuromusculars a la vegada que als intel·ligents, mitjançant els quals els nens i les nenes es fan amb el món que els envolta. Tant la psicomotricitat com la sensoriomotricitat piagetiana parlen d’organització i coordinació. Piaget, a més, crearà un cos de conceptes propis per tal d’explicar com l’acció (moviment intencionat) dóna pas progressivament a la intel·ligència emocional. Per tant, una valoració mèdica dels bon estat físic del nen proporcionarà informació als pares sobre si els desenvolupament motriu del seu fill és correcte.

Finalment voldria subratllar que l’adopció no es produeix en els papers sinó en la convivència, en els afectes i en el desig, i no és quelcom que estigui garantit per sempre, sinó que també està subjecte als avatars de la vida, com succeeix entre pares i fills biològics, ni més ni menys.

BIBLIOGRAFIA

Angulo, J.; Reguilón, J.A. Hijos del corazón. Guía útil para padres adoptivos. Ed. Temas de Hoy. Espanya, 2001.

Ruskai, L. Cómo educar al niño adoptado. Consejos prácticos i alentadores para padres adoptivos. Ed. Medici. Espanya, 2001.

Lancaster, K., Claves para criar a un hijo adoptado. Ed. Longseller. Argentina, 1992.

Per Anna Sanz Pedreño